Publication Cover
Al-Masāq
Journal of the Medieval Mediterranean
Volume 36, 2024 - Issue 1
72
Views
0
CrossRef citations to date
0
Altmetric
Articles

Mallorca at the Crossroads of Powers in the Ninth Century

Pages 68-77 | Received 21 Mar 2023, Accepted 11 Dec 2023, Published online: 26 Dec 2023
 

ABSTRACT

The history of Mallorca during the early Middle Ages remains a subject of intense debate to this day. The literary and archaeological information that has been preserved from the transition from the ancient to the medieval world is still quite limited. During the ninth century, several civilisations and peoples came into contact with the island of Mallorca and other islands in the archipelago. The arrival of Byzantines, Muslims,

Disclosure Statement

No potential conflict of interest was reported by the author(s).

Notes

1 “The Balearic Islands were plundered by the Moors and the Muslims. The Balearic Islands, which are now called Majorca and Minorca by their inhabitants, were plundered by the Muslims engaging in piracy” (Annales regni Francorum (741–829) qui dicuntur Annales Laurissenses maiores et Einhardi, ed. Friedrich Kurze. Post editionem G. H. Pertzii [Scriptores rerum germanicarum in usum scholarum, volume VI] (Hannover: Hahnsche Buchhandlung, 1895), p. 105–109.

2 “The Balearic Islands were plundered by the Moors and the Saracens” (Annales Mettenses Priores [Monumenta Germaniae Historica, Scriptores rerum Germanicarum (MGH, SRG), volume X] (Hannover: Hahnsche Buchhandlung, 1905) p. 83.

3 “Insulae quoque Baleares, quae a Mauris et sarracenis anno priore depredatae sunt, postulato atque adepto a nostris auxiliio, nobis se dediderunt et cum dei auxilio a nostris a predonum incursione defensae sunt” (ibid., 84). Also, in the Carolingian Annales Fuldenses, reference is made to the aid provided by the French authorities to the Balearic Islands (Annales Fuldenses sive Annales regni Francorum orientalis [MGH, SRG, volume VII] (Hannover: Hahnsche Buchhandlung, 1891), p. 14.

4 Pierre Guichard, “Les débuts de la piraterie andalouse en Méditerranée occidentale (798–813)”, Revue de l'Occident Musulman et de la Méditerranée 35 (1983): 55–76.

5 The previous archaeological presence of Byzantium between the fifth and eighth centuries on the island of Cabrera can be traced through the studies published by Mateu Riera Rullan in El monacat insular de la Mediterrània Occidental: El Monestir de Cabrera (Balears, segles V–VIII) (Barcelona: Studia Archaeologiae Christianae, 2017); ibid., “Noves aportacions al coneixement del jaciment arqueològic del Clot des Guix i de la comunitat monàstica dels segles V a VII dC de l’illa de Cabrera (Illes Baleares)”, in Tituli-Imagines- Marmora: Materia y prestigio en mármol, eds. Diana Gorostidi Pi and Anna Gutiérrez García-Moreno (Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2022) pp. 641–50; ibid., “Las Islas Baleares de los siglos V al VII d.C.: Algunos datos aportados por la Arqueología del siglo XXI”, in En tiempos de los visigodos en el territorio de Valencia, eds. Esperança Huguet Enguita and Albert Ribera i Lacomba (Valencia: Diputatiò de València, 2019), pp. 165–9. The identification of the Balearic Islands in those papal bulls is entirely doubtful and has sparked a debate among specialists. Authors like Ramon Martí believe that it is an error and that, in reality, they should be located in continental river spaces with no direct connection to the archipelago.

6 Mikel de Epalza, “Los cristianos en las Baleares musulmanas”, in idem, Les illes orientals d’Al-Andalus i les seves relacions amb Sharq Al-Aldalus, Magrib i Europa cristiana (s. VIII–XIII) [Jornades d’Estudis Històrics Locals, volume V] (Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 1985), pp. 133–43.

7 Maria Jesús Rubiera, “Paralelismos y diferencias entre las Islas Baleares àrabes y la costa frontera de Al-Andalus”, in Mikel de Epalza, Les illes orientals d’Al-Andalus i les seves relacions amb Sharq Al-Aldalus, Magrib i Europa cristiana (s. VIII-XIII) [Jornades d’Estudis Històrics Locals, volume V] (Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 1985), p. 135, cited in Epalza “Los cristianos”.

8 E.A. Llobregat, Teodomiro de Oriola: Su vida y su obra (Alicante: Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1973).

9 Luca Zavagno, “Islands in the Stream: Towards a New History of the Large Islands of the Byzantine Mediterranean in the Early Middle Ages ca.600–ca.800”, Mediterranean Historical Review 33/2 (2018): 149–77; Luca Zavagno and Zeynep Olgun, “The Emperors, the Caliph(s) and the Doctor: Cross-Cultural Encounters and Interactions on the ‘Periphery’ of Byzantium (ca. 650–950)”, in Mediterranean Mosaic. History and Art eds. Erminio Fonzo and Hilary Haakenson (Fisciano: Mediterranean Knowledge: International Centre for Studies and Research, 2019), pp. 9–22; Josep Amengual Batle, Els orígens del cristianisme a les Balears i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana (Palma: Moll, 1991).

10 “Mauris de Corsica ad Hispaniam cum multa praeda redeuntibus Irmingarius comes Emporitanus in Maiorica insidias posuit et octo naves eorum cepit, in quibus quingentos et eo amplius Corsos captivos invenit. Hoc Mauri vindicare valentes Centumcellas Tusciae civitatem et Niceam provinciae Narbonensis vastarverunt. Sardiniam quoque adgressi commissoque cum Sardis poelio pulsi ac victi et multis suorum amissis recesserunt” (Annales regni Francorum (741–829) qui dicuntur Annales Laurissenses maiores et Einhardi, ed. Friedrich Kurze. Post editionem G.H. Pertzii [MGH, SRG, volume, VI] (Hannover: Hahnsche Buchhandlung, 1895), p. 139.

11 P. Balañà i Abadia, “Les destruccions de l’Empúries medieval i la capitalitat comtal”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 15 (1981–1982): 125–35. See also Alex Metcalfe, “Early Muslim Raids on Byzantine Sardinia”, in The Making of Medieval Sardinia, eds. Alex Metcalfe, Hervin Fernández-Aceves, and Marco Muresu (Leiden: Brill, 2021), pp. 126–59.

12 Ramon d'Abadal de Vinyals; Jaume Sobrequés i Callicó, Catalunya carolingia (Barcelona:Institut d'Estudis Catalans, 1950), vol. 2, pp. 312–14.

13 “Insule invase Baleares esse feruntur / Hoc anno, quarum Maiorica dicitur una / Altera nomem habet sermone Minorica prisco. Has etenim Mauri devastare pyrate. At rex praefata tempus celebravit in aula. Quo nasci voluit coeli terraeque creator. Et quo mors mortis fuit infernumque momordit. Reddidit et nobis vitam de morte resurgens” (Strecker, Karl, ed. 1923. Poetae Latini Aevi Carolini 4-3. Monumenta Germaniae Historica. Antiquitates 1. Berlin, 41).

14 G. Rosselló Bordoy, L’Islam a les Illes Balears (Palma: Daedalus, 1968).

15 For the case of Sardinia, see especially Salvatore Consentino, “Byzantine Sardinia between West and East”, Millennium: Jahrbuch zu Kultur und Geschichte des ersten Jahrtausends n. Chr. 1 (2004): 329–67.

16 J. Signes Codoñer, “Bizancio y las islas Baleares entre los siglos VIII y IX”, in Bizancio y Mallorca, ed. Rafael Durán Tapia (Palma: Asociación Amigos del Castillo de San Carlos “Aula General Weyler”, 2005), pp. 45–1-2; idem, “Bizancio y al-Ándalus en los siglos IX–X”, Bizancio y la Península Ibérica de la Antigüedad Tardía a la Edad Modern, eds. I. Pérez Martín and P. Bádenas de la Peña (Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas), pp. 177–245.

17 Signes Codoñer, “Bizancio y las islas Baleares”, 77. See also Luca Zavagno, “‘Going to the Extremes’: The Balearics and Cyprus in the Early Medieval Byzantine Insular System”, Al-Masāq, 31/2 (2019): 140–57.

18 Rosselló Bordoy, L’Islam a les Illes Balears; Epalza, “Los cristianos en las baleares musulmanes”; F. Retamero, “Fulûs y moneda en Mallorca, Ibiza y Menorca antes del 290 H./902 d. C.”, Al-Qantara 17 (1996): 153–69.

19 “Los musulmanes les imponen un ‘pacto fundacional’, que han de regir sus futuras relaciones. Esta es la constumbre conquistadora de los musulmanes del siglo VII con los cristianos (ya desde el pacto de Najrán, de Mahoma). Y éste es el sentido que hay que dar a la expedición de 707 de ʿAbd Allāh b. Mūsà b. Nuṣayr. No se trata de una algarada pirática sin consecuencia: es una conquista o pacto político, que regirán todas las relaciones futuras entre el Estado islámico y los habitantes cristianos de esos territorios … ” (Epalza, “Los cristianos en las baleares musulmanes”, p. 135.

20 Rosselló Bordoy, L’Islam a les Illes Balears

21 Retamero, “Fulûs y moneda”; Miquel Barceló, “Els fulus de Tanga de finales del segle Ih./VII d.c., els pactes més antics i el cas de Mallorca i de Menorca: Una revisió”, Gaceta Numismática 114 (1994): 5–18.

22 C.F. Seybold, “Analecta Arabo-Italica”, in Centenario della nascita di Michele Amari, volume II (Palermo: Virzi, 1910): pp. 205–15.

23 Philippe Sénac, “Mahomet et Charlemagne en Espagne Entre la guerre et la paix: Diplomatie et négoce (VIIIe–IXe siècles)”, De Mohamo a Carlomagon: Los prieros tiempos (siglos V–IX). Actas de la XXXIX Semana de Estudios Medievales de Estella, (Pamplona: Gobierno de Navarra, 2013), pp. 13–31.

24 G. Rosselló Bordoy, “El portaviandas medieval de Pollentia (Alcudia - Mallorca)”, Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 39 (1982): 23–8.

25 F. Mateu Llopis, “Hallazgos numismáticos musulmanes, IX”, Al-Andalus: Revista de las Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada 20/2 (1955): 454–5; F. Retamero, “Noticia de un deposito con monedas califales hallado en el este de Mallorca”, IV Jarique de Numismática Andalusí, eds. A. Canto and V. Salvatierra (Jaén: University of Jaén, 2001): 147–54; G. Rosselló Bordoy, “Los primeros contactos con el Islam (siglo VIII)”, Zona Arqueològica 15/2 (2011): 147–58.

26 Joan Carles de Nicolás Mascaró and Bernat Moll Mercadal, “Sellos bizantinos de Menorca: Un arconte mallorquín para las Baleares en el siglo VIII”, Tharros Felix 5 (2013): 537–82.

27 L. Illisch, M. Matzke and W. Seibt, Die mittelalterlichen Fundmünzen, Siegel und Gewichte von Santueri, Mallorca (Tübingen: Komission bei Numismatischer Verlag der Münzgalerie München, 2005).

28 J. Amengual Batle, “Vbi pars graecorum est: Medio milenio de historia relegada de las Baleares y Pitiusas”, Pyrenae 36/2 (2005): 87–113.

29 See the itinerary in Ann Christys, Vikings in the South: Voyages to Iberia and the Mediterranean (London: Bloomsbury Academics, 2015); Jaime Ferreiro Alemparte, Arribadas de normandos y cruzados a las costas de la Península Ibérica (Madrid: Sociedad Española de Estudios Medievales, 1999).

30 Annales Bertiniani, eds. Suzanne Clémencet, Félix Grat, and Jeanne Vielliard (Paris: C. Klincksieck, 1964), p. 49. There are authors who consider that the presence [of a particular group] is prior, and even document their participation in conflicts between the kingdom of Pamplona and the Muslims during a period that would range from 795 to 816. See A. Erkoreka, “Los Vikingos en el País Vasco”, in Los Vikingos en la Península Ibérica, Fundación Reina Isabella de Dinamarca (2004), pp. 9–40; Sara M. Pons-Sanz, “The Basque Country and the Vikings during the Ninth Century”, Journal of the Society of Basque Studies of America 21 (2001): 48–58; Christys, Vikings in the South.

31 E. Morales Moreno, Historia de los vikingos en España (Madrid: Miraguano, 2006).

32 R. Dozy, Los vikingos en España (Madrid: Polifemo, 1987).

33 I. García Losquiño, “Vikings in the Spanish Mediterranean: Measuring Impact through Local Responses”, in Vikings in the Mediterranean, eds. N. Price, M.H. Eriksen, and C. Jahnke (Athens: Norwegian Institute at Athens, 2023), 65–78.

34 Crónica de Alfonso III, ed. Zacarias García Villada (Madrid: Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, Centro de Estudios históricos, 1918).

35 R. Menéndez Pidal, Primera crónica general: Estoria de España que mandó componer Alfonso el Sabio y se continuaba bajo Sancho IV en 1289 (Madrid: Bailly-Bailliére, 1906), p. 366.

36 Ferran Lagarda Mata, Vikings a Menorca: Les ràtzies dels “homes del Nord » a les Balears (Zaragoza: Ferran Lagarda Editor, 2008), p. 48.

37 Álvaro Campaner y Fuertes, Bosquejo histórico de la dominación islamita en las islas Baleares (Palma: Estab. tip. de J. Colomar y Salas, 1888).

38 Miquel Barceló, “La pretesa al·lusió a Mallorca i Menorca en unes butlles des papes Formòs (892) i Romà (897) al bisbe Servus Dei de Girona: Nota sobre la fabricació d’un fet”, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses 23 (1976–1977): 247–55.

39 Amengual Batle, “Vbi pars graecorum est

40 M. Barceló Perelló, “La pretesa al·lusió a Mallorca i a Menorca en unes butlles dels papes Formòs (892) i Romà (897) al bisbe Servusdei de Girona”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 23 (1976): 247–56.

41 Joaquin Lorenzo Villanueva, Viage literario a las iglesias de España, volume XXI : Viage á Mallorca (Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851).

42 Ramon Martí, “Les insulae medievals catalanes”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 44 (1988): 111–23.

43 J. Pella Forgas, Historia del Ampurdán: Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña (Impresor: Luis Tasso y Serra, 1883), pp. 298–303.

44 Campaner y Fuertes Bosquejo histórico, 20–1.

45 Barceló Perelló, “La pretesa al·lusió”; Amengual Batle, “Vbi pars graecorum est”; Signes Codoñer, “Bizancio y al-Ándalus”.

46 M. Barceló Perelló, “Comentarios a un texto sobre Mallorca del geógrafo Al-Zuhri (S.VI–XII) en relación con el Castillo de Alaro”, Castillos de España 82 (1977): 37–41; idem, “Els fulus de Tanga de finales del segle IH./VII a.C., els pactes més antics i el cas de Mallorca i de Menorca: a review”, Numismatic Gazette 114 (1994): 5–18.

47 G. Rosselló Bordoy, “Los siglos oscuros de Mallorca”, Mayurqa 10 (1973): 77–99; Barceló Perelló, “Els fulus de Tanga”.

48 Barceló Perelló, “Comentarios a un texto sobre Mallorca”.

49 M. Barceló Perelló, Sobre Mayûrqa (Palma: Museu de Mallorca, 1984).

50 M. Riera Rullan, M. Salas Burguera, M. Munar Grimalt, S. Alcaide González, and M.A. Cau Ontiveros, “El conjunt paleocristià de Son Peretó (Manacor): Projecte de revisió i d'adequació”, in I Trobada d’Arqueòlegs de les Illes Balears, ed. Magdalena Salas i Burguera (Palma: Departament de Cultura i Patrimoni), pp. 111–20.

51 C. Mas Florit, La transformación del mundo rural en la isla de Mallorca durante la Antigüedad tardía (c. 300–902/903 d. C.) (Oxford: Archaeopress, 2021); M.A. Cau Ontiveros, “Las Baleares durante la Antigüedad tardía: Investigaciones recientes en un sistema insular”, Mainake 31 (2009): 63–70; T. Ulbert, “El yacimiento paleocristiano de son Fadrinet (Campos, Mallorca)”, Mayurqa 29 (2003): 173–88; M.A. Cau Ontiveros, M. Riera Rullan, M. Salas i Burguera, “The Early Christian Complex of Son Pereto (Mallorca, Balearic Islands): Excavations in the `West Sector´(2005-2008)”, Archeologia Medievale 39 (2012): 231–43.

52 Martin Sebastian Goffriller, “The Castles of Mallorca: A Diachronic Perspective of the Dynamics of Territorial Control on an Islamic Island”, PhD Thesis, University of Exeter, 2011.

Log in via your institution

Log in to Taylor & Francis Online

PDF download + Online access

  • 48 hours access to article PDF & online version
  • Article PDF can be downloaded
  • Article PDF can be printed
USD 53.00 Add to cart

Issue Purchase

  • 30 days online access to complete issue
  • Article PDFs can be downloaded
  • Article PDFs can be printed
USD 333.00 Add to cart

* Local tax will be added as applicable

Related Research

People also read lists articles that other readers of this article have read.

Recommended articles lists articles that we recommend and is powered by our AI driven recommendation engine.

Cited by lists all citing articles based on Crossref citations.
Articles with the Crossref icon will open in a new tab.